On puc celebrar la Festa de l'Estendard?

Aquest setmana està ,sobretot, farcida d'actes per la Festa de l’Estendard  2011

-Dimarts, 27 de desembre
               18.00 h, Casa de Cultura de Puigpunyent. Festa de l’Estendard. Contacontes del Rei en Jaume i projecció d’un audiovisual. (Per a totes les edats). Organització: OCB de Puigpunyent i Galilea.

               19.00 h, s'Escorxador, Sant Joan. Conferència explicativa sobre els fets de la conquesta i de la Festa de l'Estendard, i actuació del grup Taverners. Presentació pública de la campanya "Per la Diada, la senyera al balcó". Organització: Pla de Mallorca en Marxa i OCB de Sant Joan.

               19.00 h, a Sa Foneta (plaça de la Porta Pintada), tendrà lloc la xerrada 'El procés de confluència CAJEI-Maulets'. En el decurs de l’acte, també es farà la presentació de la campanya 'orgull juvenil'. El mateix dia a les 20.30 hores, al Casal Popular 'Voltor Negre' (C.Eivissa, 10), de Palma, hi haurà un sopar i un concert acústic a càrrec de 'Quars'. L’organització de les dues activitats és de Maulets. 

               19.30 h, Edifici polivalent de Galilea. Festa de l’Estendard. Contacontes del Rei en Jaume i projecció d’un audiovisual. (Per a totes les edats). Organització: OCB de Puigpunyent i Galilea.

                 19.30 h, plaça de l'església de Binissalem.  Lectura del manifest a càrrec de la Colla de Gegants. Passada del relleu al Tall de Vermadors, que faran un petit ball. Per acabar, xocolatada popular. Organització: OCB de Binissalem.

                20.00 h, Sala d'actes de l'Ajuntament de Sineu. Conferència "La Sibil·la, patrimoni de la humanitat", a càrrec de Joan Parets. Organització: OCB de Sineu.

                20.00 h, biblioteca Cas Metge Rei, Santa Maria. Conferència: “Per Nadal, qui res no estrena res no val”, a càrrec de Tomàs Martínez.
                 21h, concert a Factoria de So; amb SUASI, BARRUMBADA i BANTUSAN Organització: OCB de Santa Maria.

                 20.30 h, local des Taronger, Lloret. Conferència d'Antoni Tugores sobre “La cuina mallorquina del temps de Nadal”. Després presentació del calendari de l'OCB i xocolatada. Organització: OCB de Lloret.

                20.30 h, Ajuntament de Campanet. Penjada de l'Estendard a la façana de l’Ajuntament. Conferència: “L’obra de Jaume II”, a càrrec de l’historiador Gabriel Ensenyat. Organització: OCB de Campanet.

                21.00 h, Es Quarter, Sencelles. Lectura de poemes per part dels socis de l'OCB i degustació de cava de l'OCB. Organització: OCB de Sencelles.
-Dimecres, 28 de desembre
                19.30 h, Teatre Sa Societat de Calvià. Conferència: "La divertida història dels escuts de terme", a càrrec de l'escriptor Pere Morey. Acte seguit, els xeremiers acompanyaran La Balanguera. Per acabar, brindis amb el cava de l'OCB i torró i coca dolça, i venda de cava de l'OCB i de llibres de l'Editorial Moll. Organització: OCB de Calvià.

                 19.30 h, pont de la Creu de Biniaraix, Sóller. Primera Marxa de Torxes pel dret a decidir fins a l’Ajuntament i lectura del manifest. A les 21.00 h, sopar popular (a 5 euros) i concert de Taverners a Can Dulce. Organització: Comissió 31 de Desembre Sóller.

                20.00 h, Can Alcover-Espai de Cultura, Palma. Presentació del llibre "Jaume II de Mallorca. Rei de les Balears i Pitiüses, comte català del Nord", de David Garrido. Amb la introducció d’Antoni Mas i Forners, historiador.

                 20.00 h, plaça de Santa Maria la Major, Inca. Sortida de la processó amb la senyera, acompanyada pels xeremiers. Davant l’Ajuntamet, pregó de Melcior Comas i discurs a càrrec de Jaume Mateu i de les autoritats. Organització: OCB d’Inca.

                 20.00 h, biblioteca pública de Sant Llorenç. Conferència: “L’obra de Jaume II”, a càrrec de l’historiador Gabriel Ensenyat. Organització: OCB de Sant Llorenç.

                 20.30 h, Sa Rectoria, Vilafranca. Presentació del llibre “Espanya no té remei”, de Pere Sampol. Organització: OCB de Vilafranca.

                21.00 h, Teatre de Petra. Assemblea per la Llengua. Interpretació de La Balanguera a càrrec dels Xeremiers de Petra. En acabar, hi haurà una espipellada i un brindis amb cava de l’OCB. Organització:OCB de Petra

-Dijous, 29 de desembre
         18.00 h, a la Font de la Rambla, a Palma, hi haurà la manifestació "El jovent de Mallorca sortim al carrer: plantem cara a la crisi!", organitzada per Maulets. Posteriorment, a les 19.00 hores, a Can Alcover, a Palma, tendrà lloc una Gala Popular. Hi haurà intervencions de diferents moviments socials de Mallorca i un parlament per part d'Endavant. Tancarà l’acte un concert a càrrec de Tomeu Quetgles. L’activitat és organitzada per Endavant. 

           20.00 h, baixos de l'Ajuntament, Montuïri. Presentació del llibre “Jaume II de Mallorca. Rei de les Balears i Pitiüses, comte català del Nord”, de l’historiador David Garrido. Paradeta de llibres de l’Editorial Moll. Organització: OCB de Montuïri.

           20.00 h, local de l’OCB de Manacor. Brindis amb cava de l'Obra Cultural Balear. Organització: OCB de Manacor.

           20.30 h, Teatre Principal de Palma. Acte reivindicatiu “Sí a la cultura”. Amb la participació de representants de diferents sectors culturals que han patit retallades per part de les institucions de les Illes Balears. Amb els germans Martorell, Mateu Matas "Xurí", Swing&Valtònyc, tavarners, dimonis, xeremiers, dansa, teatres, poesia...Acte 50 aniversari OCB.

-Divendres, 30 de desembre
               18.00 h, plaça de Sant Marc, Sineu. Cant de la Balanguera per part del Cor Parroquial i xocolatada amb coques. Organització: OCB de Sineu.

Manifestació tradicional de la Diada de Mallorca.
30 de desembre, a 18h passeig del born.

I en acabar DP OVARIES I BARRUMBADA.

              18.30 h, baixos del Centre de Salut, Valldemossa. Lliurament del Premi Fàtima a Maria Fiol Trias, de S’Hort, i Amed  a Francisco Vidal Lladó, Cassares. Actuació dels Xeremiers, de l’Escola Municipal De Ball i del Cor Parroquial de Valldemossa. Al final hi haurà un refresc.
Organització: OCB de Valldemossa.

              19.00 h, Saló parroquial, Andratx. Conferència: “Jaume II, savi e bon rei”, a càrrec de l’historiador Gabriel Ensenyat. Xocolatada popular i venda de llibres de l’Editorial Moll i de cava de l’Obra Cultural Balear.
Organització: OCB d’Andratx.

             20.00 h, Teatre d'Artà. Pa amb oli, interpretació de Quatre llles i de La Balanguera per part de l’Orfeó d'Artà i de temes de la Nova Cançó i del rock català a càrrec de Ciutat 48. Organització: OCB d’Artà.

             21.00 h, Sa Rectoria, Santa Margalida. Glosada a càrrec de Mateu Matas, "Xurí" i xocolatada popular. Organització: OCB de Santa Margalida.

-Dissabte, 31 de desembre
            12.00 h, plaça de l'Ajuntament, Sa Pobla. Lectura del manifest i cant de La Balanguera. Organització:OCB de Sa Pobla.

            12.00 h, despenjada de la senyera des de la torre de sa Boira del Castell de Capdepera. Pregó a càrrec de Pep Terrassa i degustació d’herbes dolces. Organització: OCB, Cap Vermell i Associació Gabellina i Oriental.

-Divendres, 13 de gener
           20.00 h, sala d’actes de l’Ajuntament de Consell. Conferència: “Sant Antoni i la gastronomia”, a càrrec d’Antoni Tugores. Organització: OCB de Consell.

A totes les activitats es llegirà el manifest del 31 de Desembre i es cantarà l’himne de Mallorca, La Balanguera.

Apart de tots aquest:

Divendres  29 de desembre a les 20:30 h, Teatre Principal, Palma.Acte amb gloses, xeremiers,vídeos,música,poesia,dansa,acrobàcia,castells,dimonis,teatre. L'Obra Cultural Balear cedix l'acte del seu aniversari dels 50 anys, a les diferents expressions culturals i artístiques del nostre país per expressar així el sei Sí a la cultura en uns moments clarament contraris.

Tremolant

Fa dues setmanes, el tramvia groc va carregar-se de passatgers que volien visitar un port ple de mariners amb grans mandíbules, mestres en fer i desfer nusos.

Avui, sembla que es dirigeix a un lloc on hi fa fred i hi plou molt. Has agafat un bon abric?

Comença, comença...

El fred em gelava les mans i m'adormia els peus, que estaven arrufats dins de les meves sabates d'estiu. Jo feia força amb els dits, tirant cap a dins, com si així pogués clavar el meu pes a terra i no relliscar. La vorera estava inundada i les gotes que queien semblava que fossin mars. La barra de pa que guardava sota la jaqueta ja estava tova per la part no coberta, perquè semblava roba de nadó, tan petitona com era, perfecta pel meu cos. Quan alçava el cap em pegava tota la pluja a la cara i em mullava les parpelles. Jo xarrupava l'aigua, però no tancava la boca i gairebé tota la pluja que m'entrava, tornava a caure. Els meus pantalons eren curts i molt fins, les meves cames semblaven bastonets tremolosos. Els calcetins de rombes marrons i verds m'arribaven fins a davall dels genolls, eren els meu preferits i sentia una pena profunda perquè s'estaven fent malbé amb tanta tempesta. La meva boina gris ja no servia per res. No podia córrer perquè sinó relliscava. Havia de donar grans salts per no trepitjar certs bassiots, que es formaven entre la vorera i la carretera i semblava que la gent no em veia. Estava desitjants que alguna amable dona se m'acostés i em digués alguna cosa tipus: petit, vols venir sota el meu paraigua?

Faltaven quatre carrers per arribar a casa i juro que mai se m'havia fet tan llarg el camí fins al forn. Estava segur de que el Pare em renyaria quan entrés. No podies haver demanat una bossa!? I jo baixaria el capet banyat i li diria: Em sap greu, papi. No hi he pensat. Li posaria careta de pena i ajuntaria les puntes dels peus, per semblar més adorable. El miraria pujant els ullets i tremolant una mica, demostrant que havia anat a comprar el pa amb un fred terrible. Sempre funcionava.

-Bon dia, Formigueta. Com estàs?- el grandot del barri, m'havia agafat per les espatlles, trendrament.

-Ei, estic gelat. Si demà no plou, aniré al parc, però ara necessito arribar a casa.-quan parlàvem, sortia fumet per les nostres boques.

-D'acord, petit. Vés amb compte!

Vaig arribar i el Pare em va renyar. Vaig aplicar la meva tècnica i, òbviament va funcionar. Era infal·lible.

L'endemà va ploure i no vaig poder anar al parc. Sort que tenia un germà i li va tocar a ell anar a pel pa. Aquesta vegada, el Pare no el va renyar. Sempre he pensat que és el prefert, però bé, ell no té uns calcetins de rombes com els meus.

La vida sense tu

La meva recomanació setmanal no l’espereu extensa. Compensaré la brevetat amb alguns arguments que la justifiquen. Molt al meu pesar i per mor d’una escapada intensa, volguda i imprescindible a la costa biscaïna, la passada setmana em fou molt difícil actualitzar. De fet, no ho vaig fer. Disculpes apart i sense ànsies de compensar l’error, l’enllaç d’aquesta setmana m’excedeix personalment però, per dignitat em veia obligat a proposar-lo. Més en aquestes dates tan senyalades. La proximitat de la nostra diada ha esdevingut una influència topical.

Més que amb la planera cançó (que no disc) que avui present, és el vídeo allò encara més visceral, digne dels meus encants. Parlam avui, parla l’audiovisual, d’aquella gent que fa feina des de la base. Entenent base com a paraula germana de ‘bàsic’.
València, en els darrers anys, ha experimentat una autèntica revolució. La ciutat per la qual ningú donava res és ara un referent de resistència, compromís, coratge i il•lusió per a la resta del país. Per això i per tot el que transmet, m’he vist obligat a enllaçar aquest ‘la vida sense tu’, dels companys de viatge Obrint Pas, en aquest futur volgut de plenitud com a poble i justícia mundial.




http://www.youtube.com/watch?v=_k5_HmjxPwQ

QPF?

Teatre:

-          Tant com puc. Dissabte 17 a les 18h i diumenge 18 a les 12h. Teatre catalina valls, preus entre 5 i 3€

-          Acorar amb Toni Gomila. Divendres 16 a les 21h. Teatre municipal Mar i Terra.

-          Per celebrar els deu anys del taller escola xamo-xamo es representarà una obra amb un pupurrí de bons moments que s'han compartit al teatre. Serà aquest cap de setmana que ara ve, divendres 16, dissabte 17 i diumenge 18; cada dia a les 19:00. Es preu són dos euros, està regalat ! 

Concerts:

-Cor juvenil de ka Fundació Teatre Principal, dia 16 a les 21h. Teatre d’Artà.

-Presentació nou disc Cris Juanico. Dia 17 a ales 21h. Teatre d’Artà. preu 10€.

- Casal de Barri Joan Alcover , dia 17 des de les 17h, podreu gaudir d’activitats i d’actuacions com , Taverners, Tomeu Quetgles, Coral flor d’Ametller, Ball de bot + germans Martorell, i molts més.

- Espectacle poètico-musical "Inventari de béns", d'Arnau Estrades.15-12-201120:00 21:00 Planta baixa.

- Cap pela  “nadales en família”. Dissabte 17 a les 11h i a les 13h. Teatre municipal Xesc Forteza. Preu 10€.

- Festa Clautre Vol.III. Bivendres 16 a les 21hores . S’arenal C/de Can Duran.

Entrevista a Joan Melià i Garí

Joan Melià Garí (Porreres, Mallorca, 1954) és un filòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears, especialitzat en sociolingüística.

Llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, universitat de la qual és actualment professor adscrit al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. El seu camp de treball s'ha centrat en la sociolingüística, la didàctica de la llengua i la planificació lingüística.

Quan vares començar a tenir interès en la mostra llengua? Quan sentires aquesta devoció que t’ha dut a ser un dels filòlegs més reconeguts en llengua catalana?

Va ser quan començà el batxillerat, estudiava a l’institut de Felanitx i vaig tenir un professor, Miquel Pons que havia publicat una obra de diferents narracions, Cèdules Personals. Em va fer veure i descobrir que es podia escriure en mallorquí. Però al cap i a la fi això ho vas descobrint amb el pas del temps.

Un d’aquests moments del temps va ser segurament els teus principis dins la Universitat…

Segurament. Quan vaig començar dins la universitat ami m’agradava i m’agrada molt la literatura, literatura hispànica, perquè en aquell temps no existia Filologia Catalana, sinó que estudiàvem Hispàniques. Hi havia assignatures de qualque nivell de català ficades dins els curs, i es clar, mentre estudiaves no podies deixar de banda aquest fet. Això feu que molts de la meva generació ens adonéssim compte que existia una realitat i  una identitat lingüística que li donarem forma. Però quan te dones compte de com és aquesta realitat és mentre estudies.

Evidentment mai degueres pensar que acabaries sent Director de Política Lingüística i un dels professors més eminents de la UIB en el camp de la normativa?

Professor creia que ho seria, era una cosa que m’agradava quan feia el batxillerat, però res més. Professor d’institut ja era bastant important, tenguent en compte el moment i el tipus de família d’on venia. Després les circumstàncies del moment, les situacions, els amics em desviaren de literatura cap a llengua, no som jo que ho vaig triar, en aquesta vida tot et ve de forma inesperada. Preocupar-me amb qüestions de sociolingüística i fer uns articles sobre això, segurament foren els culpables que m’anomenessin Vicerector Associat de Normalització Lingüística aquí a la UIB, Director del Servei Lingüístic, i una cosa du a l’altre i així fou com em demanaren per ser Director de Política Lingüística. És sa vida mateixa qui t’hi du, normalment no tries el camí.

Com tu, també hi trobam gent de la mateixa generació que no triaren el camí, però tots ells es creuaren.

Es clar, nosaltres vam aprendre a partir del no res. Vàrem descobrir la nostra realitat cultural i lingüística, vam tenir la sensació d’abast del progrés que es podia aconseguir per arribar a la situació ideal. Aquesta il·lusió i alegria ha permès que arribéssim enfora i amb ganes d’assolir-ho tot. El que s’hauria d’intentar és que aquesta il·lusió continuàs dins la nostra comunitat, perquè el problema que hi pot haver, per aquesta petita esquerda que s’ha obert dins la evolució de la normalització de la llengua, és que se’ns aferri una sensació de pessimisme, que pot donar lloc a una forta reculada amb matèria lingüística.

Es nota un canvi amb l’implicació sociocultural que va tenir aquella generació si ho comparam amb els estudiants d’avui dia?

Fa 25 anys, la situació social de la universitat, des de el punt de vista cultural i lingüístic va tenir un pes molt important, perquè tot estava molt endarrerit. El que vam intentar aportar van ser unes propostes de progrés en sentit democràtic, lingüístic, etc. que en arribar en un cert punt, sa mateixa societat fa que la universitat ja no tengui aquest paper capdavanter, i es reflecteix molt més en la societat mateixa. Per exemple: fa 20 anys la presència del català com a llengua vehicular, com a llengua d’impartació de matèries, aquí era aproximadament es 51 o 52 %, i en aquells moments els exàmens de selectivitat que es feien en català no arribaven al 30%. Avui en dia el nombre de classes fetes en català es segueix ubicant a un 51%, però els exàmens que es fan en català a selectivitat superen el 70%. És a dir, l’educació secundària ha avançat molt més en el sentit de fer capaços als alumnes d’utilitzar el català. Per tant superat el tant per cent d’exàmens realitzats en català a la selectivitat que el tant per cent d’ús del català com a llengua d’impartació. Això demostra que la universitat ha quedat estancada amb el progrés i en canvi la secundària ha avançat molt dins el marc lingüístic. La universitat ja no té aquell paper o no l’ha sabut assumir, segurament un dels fets és el fet de la massificació que pateix la UIB. És el reflex de la societat.

Parlant de xifres, el Català és una de les 10 llengües més utilitzades a internet segons Google, la literatura catalana té una projecció internacional molt bona, el català és molt conegut arreu del món, i a les Illes Balears l’entén casi tothom. Les xifres segons com les miris poden ser bones, però amb unes polítiques d’austeritat, amb unes poques ganes d’invertir amb la llengua, és possible què després d’un període de 20-30 anys on hi ha hagut la Llei de Normalització Lingüística i el Decret de Mínims, entrem dins una etapa de retrocés?

Si, és ben possible. Es cert que hi ha dades, valors absoluts, ja siguin quantitatius o qualitatius que col·loquen la llengua catalana molt per damunt de les seves dimensions demogràfiques reals. Però també hi ha altres usos on la llengua catalana té problemes, com els d’àmbit oficialitat de nivell més elevats, que una comunitat independent tendria, o els nivells més baixos per intercomunicar-se. Som en una societat on una persona té contacte diari mínim amb dues llengües, ja sigui activament o passivament, però sempre amb dues llengües. Això abans no passava, però avui en dia és un fet que a Mallorca es parlin moltes més llengües del que nosaltres podem imaginar.

Això fa pensar que hi ha d’haver mesures per conservar la nostra llengua i alhora donar facilitats o solucions als nouvinguts per la seva integració.

Perquè la llengua de les Illes Balears es pugui mantenir com a llengua pròpia, és necessari que la societat prengui consciència de la necessitat d’intervenir per mantenir la llengua, però per suposat la intervenció de les institucions de la societat. Sabem que hi ha una forta immigració a les Balears, idò aquesta gent ha de tenir la oportunitat d’aprendre català, d’integrar-se lingüísticament a la vegada que aquesta oportunitat vagi acompanyada d’uns certs avantatges que els hi hagi suposat aquest aprenentatge. De tipus laboral, social, etc. Aprendre la llengua de les Balears ha de suposar estratègicament uns avantatges per aquesta població.

Això no és, però la sensació que es transmet a la majoria de gent nouvinguda.

Hi ha una situació que veu molta de gent que per residir a les Illes Balears no fa falta aprendre el català, perquè hi poden residir fora gaire problemes, ara bé, també és cert que la gent que aprèn català se’n temen que això els hi suposa l’obertura d’unes portes de comunicació, de crear un cert nivell d’amistat, etc. que si no l’aprenguessin no la podrien explotar o entendre, i poder viure plenament a la nostra terra. Per tant s’ha de diferenciar del fet de residir o viure a les Illes Balears.

Què s’ha de fer idò?

Implantar unes vies específiques per l’aprenentatge de la llengua, ja siguin cursos a distints nivells, de distintes formes, intensitat, aplicades amb intencionalitat diferent, per tant falta una gran diversitat d’oferta. També l’entorn hauria d’estimular a l’aprenentatge d’aquesta llengua, havent-hi uns àmbits on sigui indispensable el coneixement de la llengua per entrar-hi, per exemple l’administració, el qual hauria de dur un funcionament intern en català per així fer veure al nouvingut la importància de saber català per poder-hi fer feina.

I des de l’escola?

L’escola va molt vinculada en aquest tema. L’escola fins ara, i els resultats ens ho demostren, que l’ensenyament en català ha fet que molts d’infants que no tenen el català com a llengua d’ús en àmbit familiar, l’hagin pogut aprendre perquè l’escola ha vengut a compensar un poc el dèficit social que hi havia al seu voltant. Si ara per demagògia es parla de la igualtat de llengües en el sistema escolar, si s’implanta aquest fet, es mantindran les desigualtats exteriors que abans compensava el sistema escolar.

Això donarà pas a una onada de gent que pot no entendre el català?

Molta gent que no té el català com a llengua familiar o no el té en el seu entorn immediat, adquirirà uns coneixements superficials o reduïts per poder-la utilitzar. En canvi, aquella gent que té el català com a llengua familiar o d’entorn seguiran aprenent el castellà. El resultat d’aquest sistema educatiu escolar serà que la gent catalanoparlant, continuarà amb un bilingüisme capaç de comunicar-se amb les dues llengües de forma fluïda, però una part de la població no catalanoparlant no adquirirà uns coneixements mínims de català. Això pot donar a dues situacions, un desavantatge social d’aquesta gent, que no pugui accedir a segons quins nivells de feina o contextos socials per no adquirir la llengua, o també potser que els catalanoparlants no puguin exercir els seus drets lingüístics perquè hi haurà una part de la població que no podrà fer-ne ús normalment

Senyor Mariner

Aquest és el raconet on cada dues setmanes passarà un tramvia groc carregat de paraules en forma de petits relats.

Per iniciar el primer recorregut que farà, juntament amb el Senyor Mariner, el tramvia vol passatgers. T'hi apuntes?

Comença, comença...

Em passejava descalç pel port, trist i arrossegant els peus, que ja tenien algunes feridetes, d’aquelles que són petites i couen molt. Els bars eren plens d’homes amb grans mandíbules i barbes espesses, amb la pell de la cara plena de cicatrius. Ni tan sols em miraven, jo per ells era com una puceta insignificant. Quan alçava la vista, el sol em cremava els ulls plorosos i, automàticament, els meus punys rascaven les meves parpelles, com a autodefensa. Ningú no es preocupava d’aquell gest trist, jo no era res en aquell port, tan sols era un estrany visitant. A la ciutat, molta gent m’hauria mirat, amb gest paternal, preguntant-se què té aquell noiet que s’emporta les mans als ulls i que camina com si s’arrossegués. Allí no era ningú. No em vaig trobar amb cap mirada, ni per error; era com invisible. Tots els homes que hi havia al port eren només ells, no existia ningú pus.

D’enfora vaig veure uns moviments àgils, que descarregaven coses d’un vaixell. Eren els d'un mariner. Tenia unes grans espatlles i el sol m’impedia veure si els ulls eren blaus o marrons. Agafava xarxes que devien pesar molts quilos com qui agafa una fulla. No s’aturava en cap moment. Els meus passos van agilitzar-se i van començar a anar cap a ell. Quan ja era més a prop, vaig veure que amb cada moviment, els seus braons pujaven i baixaven, amb una sintonia perfecta, es feien immensos. Vaig poder distingir el color de la seva mirada, era blava. En ser a un metre d’ell, ni tan sols va girar-se. Havia aturat el seu frenètic ritme i s’havia assegut a fer un nus. Semblava concentrat.

-Bon dia- va dir la meva veu innocent.

Ell va alçar la vista curiosament i em va mirar.

-Bon dia, què hi fas per aquí? Això no és gaire segur. Parteix en poder, jove.

-M’han trasbalsat els seus moviments, senyor mariner; la seva rapidesa. Tan sols era això. Bé, també he tret a passejar la meva tristesa. Res més...

El mariner seguia atent al seu nus, però jo estava segur de que m’havia estat escoltat per molt que no me mirés.

-Senyor mariner, ensenyi’m a fer i desfer nusos, que fa un dies que en tinc un aquí, just al coll i necessit llevar-lo.

Sense mirar-me, va fer un gest, pegant tres copets al terra, indicant-me que m’assegués.

-Seu i n’apendràs. Com a bon mariner, he sabut desfer tots els nusos de pena. És fàcil. Concentra’t amb els teus passos i no pensis amb els de l’altra gent, et poden trepitjar. No t’has fixat en que cap dels mariners cerca els ulls dels demés? Només existim nosaltres, fill.

Els seus ulls blaus em van mirar de reüll i a l’instant vaig saber que m’havia desfet el nus, que era hora de partir. Adéu, senyor mariner.

Teatre:
-   Això és màgia Sala Gran Diumenge 11 de desembre 19h . Preu únic: 10€
-   La màgia de la dansaEscola de dansa Sant Jaume i Mallorca sense fam amb el patrocini de Sa Nostra Solidària .Sala Gran Dissabte 10 de desembre 18h. Preus solidari: 10€
 -  Na Keta, L'elogi dels diners. Sa Botiga de Buffons. 22H dijous 8 . 20€ més sopar.
 -   Majòrica, Cia. Diabéticas Aceleradas. DIvendres 9 a les 21:00. Preu 18/20€
-    Sense Cap ni Peus .Sa Botiga de Buffons. 22:30H divendres 9 . 15/28€ més sopar. 
Cinema:
- VICKY EL VÍKING I EL MARTELL DE THOR.Del dia 02/12/2011 al dia 08/12/2011 a les 16.00 i 18.00 h.Ocimax, Palma
Xerrades / conferències:
- Aquest divendres, 9 de desembre, us convidam a totes i tots a    compartir una bona estona amb els Joves de Mallorca per la Llengua.Assistirem tots plegats a una tertúlia sobre tòpics lingüístics a càrrec de Tomeu Martí, autor del llibre Llibertat i L  lengua, 100 reflexions sobre el català a les Illes Balears.
La xerrada es durà a terme a l'Ateneu Popular de Palma (Carrer de la Missió, 19) a les 18:30h.
         - Tots plegats - xerrada: El sector agrícola de Mallorca: problemes i reptes per al futur.12-12-201120:00 21:00 Sala d'audiovisuals. Can ALcover-        
  - Tertúlies de l'Ateneu: Taula rodona sobre mitjans de comunicació alternatius.13-12-201119:00 20:30 Sala d'audiovisuals. Can ALcover
-          Conferència de J. F. Mira: Valencians i mallorquins: entre la incertesa i la supervivència nacional.14-12-201120:00 21:00 Sala d'audiovisuals . Can ALcover-          
 Altres:
-          Presentació a Llucmajor del llibre “La presó de Can Mir”,de Manel Suárez”. Dia 9 a les 20h al claustre de Sant Bonaventura-         
- Segona pujada reivindicativa al Molí de Castellet. Dia 11 a les 10h a la Plaça Nova de Calvià
Fires i festes:  
- Fira de Nadal de Lluc

Herois de la Katalunya Interior

Volem un país normal! volem que ens demanin euros en català! volen música pastillera en la nostra llengua!

No hauríeu d’haver passat pena si els vostres anys de festes dures i fins la matinada foren entre 2004 i 2010. La salvació per als discotequers catalans tenia (i té) un nom: Herois de la Katalunya Interior. Una de les propostes més fresques i subversives dels darrers anys.

Mari Pau Huguet, Gerard Quintana, el Virolai, Francesc Macià, els modernillos, els killos, els tuneros, la pagesia, els boletaires, Lluís Llach o Pau Riba són alguns dels personatges remesclats, ridiculitzats, enaltits o banalitzats en les seves lletres. Tot a ritme de música electrònica des de Moià, amb disfresses de lluitadors mexicans i estelades amb el bolet de Mario Bros. Frikisme és revolució, com es sol dir.

Els Herois (HKI) es declaren com a parts del folklore català. Ells són els tuneros amb barretina, els amants de la discoteca amb espardenya, els que mengen botifarra mentre es posen gomina a la corona. Catalunya és tuning!

Com a hits que passaran a la història tenim Nena Petxina, una peça romàntica sobre l’amor oriental; Trunying, en honor als qui estimen el seu vehicle; Barsalona i Papallonez, una declaració d’orgull comarcal o la mítica Poble Killo, versionada per un grup mallorquí d’estètica similar i el nom del qual no aconseguesc recordar.

Herois de la Katalunya Interior llençaren a la xarxa els discs Hereus de la Catalunya Rància (2004), Toc a Sometent (2005) i editaren Glamour Almo·gabber (2009) així com un disc de comiat titulat Alcoholèmies 2005-2008: Rareses, inèdites i remescles.

Al final de la seva curta però intensa carrera decidiren llevar-se les màscares. Poc després els Herois anunciaven un comiat, esperam que indefinit, deixant tot un precedent en la normalització musical i la reivindicació comarcal d’aquest país.

Spotify: Herois De La Katalunya Interior
http://www.youtube.com/watch?v=XLTVdTbOV04