QPF?!

Teatre:

- “Bufonat” nou espectacle de Toni Albà. Diumenge 4 a les 19h , Teatre de Muro. Preu 15€ , per socis de l’OCB i amb el Carnet Joves 10% de descompte.

- "Bufonat” nou espectacle de Toni Albà. Dissabte 3 a les 21h, Teatre de Petra 

- Prova . Diumenge 4 de desembre , Teatre d’Artà.

Concerts:

- Whisky Facille + mentenguerra + Ska Botton Boat +Punxadiscs Redspider , Dilluns 5 de desembre a les 22H a sa Sa Possessió (Palma). Preu 5€

- Manel . Dissabte 3 de desembre Teatre d’Artà . ( entrades agotades)

- Els Catarres . Dimarts 6  de desembre a les 20:30 .Teatre d’Artà. Preu 12€

- Tomeu Alcover . Dissabte 3 de desembre a les 20:30. Teatre de Manacor

- Oliva trencada . Divendres  2 de desembre a les 21:30 .Teatre de Muro . Preu 5€

- VI Certamen de Canço. Dies 5 i 6 desembre . Teatre de Vilafranca de Bonany.

-Waiting the Widow + Ska Botton Boat .Dissabte 3 de desembre a les 22:15. Finestra des Sud, s’altre senalla d’Inca ( Inca)

Ansa per ansa

Després de dues setmanes d’un cavallet rocker i continental, avui tornam a un so més proper. No ho dic per la proximitat geogràfica, sinó perquè el disc que avui vos present fa molta companyia.

‘Ansa per ansa’ és el treball en solitari de n’Isidor Marí després d’abandonar UC, molts anys enrere. L’eivissenc manté un vincle modest amb la música doncs es dedica bàsicament a la seva tasca docent i d’investigació. També ha ocupat diversos càrrecs en el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs sobre sociolingüística. Tot i així, el podem veure espontàniament amb el grup Falsterbo.

Isidor ens proposa una sèrie de temes populars, alguns ja interpretats amb UC, i temes propis. El disc manté una línia coherent durant els 13 talls que el componen. Amb molta pinzellada eivissenca però també amb un regust folk americà instigat per les brillants guitarres acústiques i altres instruments de cordes. No agafa el relleu d’emprar midis (UC arribà a abusar-ne); la xeremia eivissenca no és substituïda per un sinte sinó per un kazoo.

És un disc fet amb tacte i gust on les veus, envolupants, en són les protagonistes. Senzill però molt detallista. Concret però ple. En voldria destacar ‘sa cançó des pous’, ‘ses coses clares’, ‘en Pere Bambo i es fameliar’ i com a cloenda de l’àlbum una majestuosa versió d’‘Eivissa, petit bocí’ amb arranjaments instrumentals preciosos i encertadíssims.

Sa feina no serà vana si arribam a aconseguir
sa llibertat sobirana que un dia varem tenir.
Es drets que junts defensàrem lluitant contra en Felip Quint.

Spotify: Isidor Marí – Ansa Per Ansa

Autobiografia oficial

No em pregunteu mai com estic
feu-me preguntes més senzilles.
Què vol dir si sóc feliç?
doncs jo què sé, depèn del dia!

La ressenya d’avui, ho dic al començament, és pel grup que pens que, independentment de la devoció personal, hauria d’estar en el lloc més alt de la música pop-rock del nostre país.
A la Ciutat Comtal naixien cap allà el 2005 un quartet que tant podria passar, per les proclames estètiques, per un grup de heavy com per un grup indie. I, tanmateix, no és ni una cosa ni l’altra.

Rosa-Luxemburg són una guitarra, un baix, un teclat, una bateria, veus i molt de joc entre ells. A partir d’aquí, no hi han posat cap tipus de límit i es veu clarament amb l’evolució que fan els seus completíssims i acurats treballs. El so de cada instrument està molt recercat. Les lletres s’ajusten a la perfecció al pentagrama i completen aquest pack de frescor i originalitat. Basta mirar els títols de les cançons. Amors i desamors urbans empeltats de sarcasme i acidesa sense quedar-se amb cap carcassa. Crítica social i musical sense cap mena de tòpic i amb una actitud post-punk i tarannà provocador. Alerta! tot perfectament estudiat.

Em qued amb qualsevol dels seus discs (tres LP’s i varis singles) però la recomanació d’avui la faig amb el que primer vaig escoltar i el que més m’impactà: Autobiografia oficial. Podria afirmar que és un dels millors discs que s’han escrit en aquest país els darrers temps. Amb el valor afegit de no anar a remolc de coses que s’han fet fa vint anys; com ja sabeu, els catalans sempre anam 20 anys enrere en moltes coses.

Sempre he dit que d’un grup esper veure molt més que ‘quatre tios pujats a un escenari grapejant instruments’. I aquest grup, en efecte, ofereix molt més que el que he dit que ja és molt. Rosa-Luxemburg es fan els seus propis videoclips. No vos en perdéssiu ni un. A més d’una actitud i un discurs divertit i, com he dit, rocker i xulesc (en el bon sentit), tenen un altre format ‘tranquil’ (no li direm acústic) on es versionen a ells mateixos. Com a curiositat del disc Autobiografia oficial, no podria passar per alt l’excel·lent i curiosa versió de ‘Killers’ d’Iron Maiden. Una autèntica bogeria.

En definitiva, un grup molt recomanable pel qual només puc tenir paraules bones i que sorprèn treball rere treball, ja sigui disc, videoclip o el proper treball ‘classe mitjana’ un disc-llibre per dir-ho així; o un disc en escenes.

Ha arribat el gran moment
en què m’inquieta regar les plantes.
Ha arribat el gran moment
en què m’inquieta que res m’inquieti.

http://rosaluxemburgmola.wordpress.com

QPF

Aquesta setmana està repleta d'activitats molts interessant,  segur que et vols quedar a casa?

Teatre:

- Terrat Parck dies 25,26 a 22:00h les  i 27 a les 19:00 h al Trui Teatre  de Palma , té un preus entre  30 i 40€.

-Teatre Independent presenta Pova dissabte 26 a les 21h , Tatre Xesc Forteza. Preu 12 anticipada ,14 a taquilla.

Concerts:

- Divendres 25 a les 00h Pau Alabajos a Dec’n’Festa. Manacor

- Dissabte 26 a les 19h Pau Alabajos a Can Dulce . Sóller

- Dilluns 28 a 19-21h Pau Alabajos a Can Alcover.

- Dijous 24 Festa Filologia Catalana a Factoria de So a les 22h. Amb les actuacions de Coanegra+ Taverner + Dj Cat.

Els llops no ploren

Mil estones de tendresa al teu costat
m’omplen de ràbia per canviar la realitat.

En temps de barbàrie neoliberal i crisi ideològica, quina arma millor que la música per a fer-hi front? El disc que avui vos present no és una novetat ni les idees que aporta són escrites fa dos dies. Els llops no ploren canalitza la ràbia contra l’status capitalista actual a través de versos que destil·len poesia marxista-leninista. Sense un abús de tòpics (usual en l’anomenat rock comunista) i amb rock net i acurat, Roig presentava el 2006 aquest disc sota llicència Creative Commons i amb lliure descàrrega.

Roig fou un projecte efímer sorgit dels llavors recent extints i històrics Inadaptats. Bull, baix i veu, i Jokin, guitarra, sumats al bateria Guillem Bosch conformaven aquest power-trio en la línia de grups com Kuraia o Berri Txarrak en els darrers temps. Rocanrol amb accent punk sense complexes, directe i senzill però un so acurat i càlid a estones emotiu. Als Països Catalans són poc equiparables amb altres formacions; per ventura els també dissolts Avalots serien un exemple del seu quefer.

L’ambient al qual ens duu a través de les lletres és cru i, a estones malaltís. La destrucció del medi ambient, el consumisme, el caos, l'egoísme, la tortura i la presó, el patriarcat, la negació de l’individu i la col·lectivitat, la sobreproducció i la fam o l’amor enmig de la massacre globalitzadora són alguns dels temes que es toquen, molts escrits en femení. Tot ben trempat línies de veu que, sense arribar a ser un himne, sí que denoten melancolia en moltes tornades.

Paral·lelament a l’activitat d’Antitank, un altre projecte també sorgit de les cendres d’Inadaptats, Roig rodaren durant un any i mig. Després s’anuncià la posada en marxa d’Eina, el retorn dels integrants d’Inadaptats. Així doncs, ens queda la incògnita de què pot passar ja que Roig no s’han dissolt oficialment.

Malgrat la humiliació permanent d’aquest infern
la nostra moral és superior i indestructible.
Malgrat la tortura sistemàtica
el nostre valor segueix més fort.
L’existència d’inferns com aquest
ens fa acumular la ira necessària
per no deixar a cap feixista
sense la seva sentència.

Per descarregar-lo: http://www.mediafire.com/?n3gytygvtjt

què puc fer aquesta setmana??

Benvinguts a una nova edició del què puc fer ?

Teatre:

-cavallet de cartró, centre      Cultural Sanostra ,dissabte a les  11 i a les 12:30hores

-sol solet, teatre de Vilafranca diumenge 20 a les 17:30hors

-sense cap ni peus, Sa Botiga Buffons, Palma. diumenge  a les 19 hores

-Acorar, Teatre de  Manacor, Dies 17 ,18 i 25 de novembre a les 21 hores

Concerts:

-Tomeu Quetgles, Teatre del Mar i Terra. Divendres 18  A les 21hores. Presentació del disc Cants Aborígens, la cultura dels vençuts.

Benvinguts al QPF?

Benvinguts a una nova secció, que estarà dedicada a informar-vos de les activitat setmanals en l’àmbit cultural de la nostra illa.

Teatre:

-Circ bover Mala-bar  els dies 11,12,13 a les 18h teatre municipal Catalina Valls.

Hi veureu malabars, contorsionisme, acrobàcies aèries ,  equilibris , màgia.tot això amb música en directe, altes dosis d’humor i la “voluntària” participació del públic.  

-          Del 9 al 13 en el teatre principal la família sans II
   

Benvinguts al Galliner

Benvinguts a la secció "El Galliner" l'espai dedicat a les arts escèniques del nou bloc dels Joves de Mallorca per la llengua.

Per aquells despistats que es demanin: I per què una secció de teatre que es digui el Galliner? Tal vegada vos agradarà saber que, antigament, el Galliner era la part del teatre amb les entrades més assequibles a causa de la mala visibilitat de l'escena. En aquest s'hi col·locaven les classes socials més baixes d'aquell moment. Molts autors de l'època ens van deixar un testimoni escrit del desgavell que es vivia en aquella part del teatre, ja que moltes vegades els espectadors arribaven a llençar vertaders improperis contra alguns actors, si aquests no satisfeien les aspectives del públic assistent.

A partir d'ara, aquí, hi podreu trobar tot tipus d'articles relacionats en l'àmbit escènic amb especial atenció a l'àmbit illenc.
Cada setmana podreu trobar una nova entrada ja sigui alguna recomanació teatral, monogràfics sobre companyies destacades de les nostres illes, fires i entrevistes a personalitats dins d'aquest àmbit (actors, directors, etc.)

Com diuen en ocasions com aquesta; molta merda i que comenci l'espectacle.

La barraca

Autors: Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries & Pep Gimeno ‘Botifarra’
Títol del disc: La barraca
Edició: Discmedi. 2011.


Abans de res, em permetreu espipellar-vos ràpidament el perquè d’aquest nom de secció. Vos present un homenot, un bruixot anomenat Guillem d’Efak. Per a qui no el conegui vos ho resumesc en una paraula: mestre. Els millors homenatges són aquells que es fan en el dia a dia i així serà, almenys setmana a setmana i humilment, amb la bandera d’aquesta cançó del mestre. Cavallet de serp.

Cavallet de serp que tant t’he encalçat
sols remenes l’aire d’un món esbucat.

Dit això, tallem la cinta inaugural (i quatribarrada) d’aquesta secció. En la gran albufera (a les albuferes l’aigua es renova, tot i que a poc a poc) que és la música tradicional, en la qual hi faig d’observador i criador d’aus (els corbs no són aus d’aquest ecosistema) de fa ja un parell d’anys, em resta i em restaran moltíssimes classes d’ornitologia. Però aquest Cavallet de serp no és un espai autopropagandístic a pesar de l’egocentrisme que ens caracteritza als músics. Volia dir que no som pas cap expert en cap tipus de música i que segurament pecaré de víscera.

La meva història d’amor amb el disc que avui vos present comença en veure la portada del penúltim número del Sóns de la mediterrània. ‘Quicos i botifarra. Cançons de l’arròs’ i els cinc personatges amb una barraca darrera. Va ser un amor a primera vista. Situem-nos: alguns dels músics més respectats en el panorama s’unien per fer un disc... en una barraca del Delta de l’Ebre. (He de dir, per fer entendre el lectorat parts dels arguments de la recomanació present, que som un apassionat de les comarques del riu). En aquell moment, vaig fer dues coses: la primera subscriure’m a la revista i la segona anar a comprar el disc.

És un d’aquells LP-viatge que et transporta gairebé per complet allà on està enregistrat. Et convida a imaginar-te aquesta genteta fent festa i cantant enmig d’un arrossar. Totes les cançons estan cuidades al més mínim detall, amb textures galanes, fugint del folklorisme ranci. Sabors llatins; veus que ericen els pèls, que et duen a altres temps; una interpretació instrumental exquisida sense barroquismes gratuïts i, a pesar de tot això, molta proximitat. La qualitat de l’enregistrament és un reflex molt nítid de l’espai on s’ha dut a terme: una cabana feta amb canyes, fang i altres materials rudimentaris.

La selecció i varietat de temes també resulta bastant acurada. Músiques ben conegudes per nosaltres: jotes, boleros, fandangos, havaneres, ús i també algunes tonades de treball. Vesteixen aquesta coherència nacional que proposa, sense alçar cap bandera, el disc. Com ja he dit, allunyades de qualsevol comicitat ni teatralització a la que moltes vegades suposam aquests estils. Les lletres han estat reforçades i adaptades al context i els títols han estat rebatejats per l’ocasió.Voldria destacar-ne que, a més d’emocionar-me, crec que representa molt bé el disc: de l’Ebre a l’Albaida, una nova visió de l’ú de Moixent.

No entretenc més la vostra vista. Entreteniu l'oïda.

http://www.youtube.com/watch?v=Q9rdHqnPF_M&feature=related

Marcel Pich i Esteve

Arran de mar

 
Una vegada més, Joves de Mallorca per la Llengua s’ha tornat a engrescar en un nou projecte.  No tenim temps per descansar! Tenim energia, força i il·lusió per seguir defensant tot allò en el que creiem: el futur del català a Mallorca. Ara mateix estrenam aquest bloc que, ben segur, serà molt profitós pels joves lectors –i esperam que també no només els joves- perquè és un bloc modern, fet per joves, d’actualitat i, en català.

Primer de tot, voldria remarcar el perquè del títolque hem triat pel nostre bloc.  “Arran de mar” és  el títol d’una novel·la de l’escriptor andritxol Baltasar Porcel. Els Joves per la Llengua, d’aquesta manera, cerquem retre homenatge al narrador, una figura que, sense cap mena de dubte, és ja tot un referent en la literatura catalana del nostre segle.

Ens sentim molt orgullosos de poder posar aquest títol al nostre bloc. Pensamque el nostre escriptor estaria content de veure com els joves d’avui en dia, com els joves mallorquins, es preocupen i cerquen donar a conèixer a tothom  la llengua i la cultura de la nostra illa. I també per la cultura, les paraules que ens va deixar i per la seva gran aportació al món de les lletres catalanes. Gràcies, senyor Porcel, per deixar-nos aquest llegat!

Però Arran de mar és molt més. Pensant-hi bé, que no ens va arribar, a nosaltres els mallorquins, la nostra llengua per via marítima? Les tropes del rei Jaume I, arribaren a la nostra illa en vaixell, per la mar, i ens regalaren el més bell dels tresors: la nostra llengua que estimam i defensam. També en recollim el seu llegat i no deixarem que la flama s’apagui.

I no és aquesta mateixa mar, la que ha inspirat tants i tants de versos? És aquesta aigua cristal·lina, pura, la que ens caracteritza? Què seria, de nosaltres, sense la mar...  Sense la salabror, sense el sol, sense el català...

És cert que els Joves de Mallorca per la Llengua duu a terme molts actes lúdics, però també un dels nostres objectius és apropar la nostra cultura al jovent. Som joves, és cert, i tenim inquietuds diverses. Com a defensors de la nostra cultura, ens interessen molt totes les seves manifestacions.

Aquest bloc n’és el més fidel reflex! Per tant, us convid a visitar les diferents seccions que tenim al bloc: Cavallet de serp, estrofa d’una cançó també cèlebre de Guillem d’Efak, serà la nostra secció musical que us oferirà Marcel Pich.

De la mà d’Ona Borràs, cada setmana tindreu sense cap falta una recomanació cinematogràfica o teatral en català! Juntament amb aquestes recomanacions, Toni Florit us acostarà l’agenda setmanal, amb els concerts, conferències, trobades, xerrades que es diguin a terme en qualsevol indret de Mallorca i que es facin en català.

Finalment, Joan Mateu Ferrando i la seva secció d’entrevistes ens faran conèixer joves compromesos que fan feina i triomfen en els seus diversos àmbits. Però això no és tot! Cada més els Joves per la Llengua prepararan un vídeo exposant diferents materials de caire lingüístic.

Tot això podreu trobar Arran de mar.

Al cap i a la fi, nosaltres mateixos estam fets d’aigua! Com ella, ens reflectim en tot i ho volem abraçar tot! I per nosaltres, fluiran els mots d’aquest nou bloc. Així doncs, quedeu més que convidats a, com les petites gotes d’aigua que formen part d’un immens oceà, unir-vos a la lectura del nostre bloc per crear un mar de coratge!

Gaudiu-ne!

Carme Sànchez Alemany,

Portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua

Paraules dels fundadors

Quan fa quasi una vintena d’anys varem crear Joves de Mallorca per la Llengua i diverses persones afirmaren que aquesta seria una iniciativa, com tantes altres a Mallorca, que duraria sis mesos. És evident que, com a fundadors, teníem una voluntat ferma que l’entitat es consolidàs, però no podíem imaginar que, després de tants d’anys, no només es consolidaria sinó que tendria més vigor que mai abans.

Els joves mallorquins i els Joves de Mallorca per la Llengua continuen tenint un gran repte: fer que la llengua catalana sigui present a tots els àmbits de la vida diària, tot aconseguint que de cada dia més els joves es sumin al treball per la llengua i el país.

Caminar per poder ser i poder ser per caminar, cantava Lluís Llach, un camí que encara és ben vigent. Avui els Joves presenten una nova iniciativa comunicativa que els ha d’ajudar a poder ser i a caminar. Una iniciativa de servei i que pot resultar útil a molts d’altres joves necessitats d’espais per crear, de llocs on flueixi la informació i la formació cultural, de canals de comunicació i intercanvi.

Tomeu Martí i Pere Muñoz

Joves de Mallorca, sí!

JOVES DE MALLORCA, SÍ!

A joves de Mallorca per la llengua

just la nit abans d'obrir el bloc

No us podeu imaginar

les vegades que he pensat

la importància de tenir

Joves de Mallorca aquí.

A mi sempre m'ha animat,

per la tasca continuar,

tenir a qui poder deixar

el mot que m'han ensenyat.

Res no tendria sentit

si en girar-nos cap enrere

no veiéssim la senyera

dels tots els fills que hem parit.

Val la pena, ja us ho dic.

Beneïda sigui l'hora

que la idea va sortir.

JOVES DE MALLORCA, SÍ!

PER LA LLENGUA DEFENSAR
Marisa, Tomeu Martí

estau ben d'enhorabona

perquè al jovent mallorquí

obríreu portes  de l'OBRA

CULTURAL I BALEAR

que parla clar i català

I sempre se fa sentir

de forma clara i llampant

El vostre bloc vull seguir

per a mi és molt important

i és per això us vull dir:

molta de sort i ENDAVANT

Francesa C. Cabot Clar

Mallorqueta plora

A aquesta la vaig fer un dia que estava molt desanimada i sols em vaig animar en pensar que existien el Joves de Mallorca per la llengua.

Creieu-me, ens feis molta falta

MALLORQUETA PLORA

Dedicada a tots els Joves de Mallorca

 que  miren -amb ulls d’espant- la feta

i volen canviar tot això.

Plor de pena i de tristor,

plor de ràbia i de desig:

Voldria llevar d' enmig

tanta contaminació

de l’espai, de la nació,

de la llengua i la cultura.

Plor per tanta cara dura

I plor, per afegitó,

Per tanta de construcció,

pèrdua d’identitat ,

plor per la tranquil·litat

perduda , pels ametllers

i per tantes coses més …!

Plor llàgrima gegantina

en veure que Son Sardina

ja no serà pus el que era.

Plor perquè això fa plorera.

També plor per la Real

Que ha rebut sense fer mal.

Plor com una Magdalena

Quan veig construir a balquena

Mil blocs, golfs al Puigderós

Com pot ser més poderós

L'especulador, el ciment

Que l’aire i el medi ambient ?

Plor i plor amb so cor estret,

A Palma hi ha qualque indret …

que creis-me …! A mi m’espanta

perquè fa tanta de planta

com el dit gros dins l’ull dret!

I hi ha qualque llogaret

Que amb tant xalet adossat

Ha quedat tan destrossat

Que ha perdut la fesomia.

“-Però si ja no en tenia…!”

repeteix l’autoritat

que tot ho té controlat

amb l’Urbanisme a la carta

Creis-me: ja n’estic ben farta!

D’aquesta fatalitat .

Plor pel pont enderrocat ,

parc de les estacions…

Posaria messions

que qualcú no l’ha estrenat

i torna a estar despullat

fora contemplacions.

De les especulacions,

aquest n’és el resultat .

Fan malbé el nostre llegat.

La cultura popular

-d’això sols no en puc parlar-

també està ben malmenada.

Plor perquè en orris se'n va

la feina feta amb molts d'anys

plor perquè rere els seus guanys

els bancs fan d'escanyapobres

plor perquè esborren camins

de bicicleta traçats

plor perquè els avantpassats

que ens deixaren el tresor

de la llengua catalana

en veure-la malmenada

quedarien esglaiats!

No hi ha motius per plorar?

Si estenem un poc la vista

i  només veim autopista.

També és molta mala sort

h‘ver de tenir aquest transport

Públic  que tenim a Palma,

Si això és l’illa de la calma

Doncs que véngui  Russinyol

Í veurà tot el  bunyol!!!

Jo no som gens ploranelles,

No solc plorar per plorar,

Però tot això que es fa

faria plorar les pedres!!!

Jo només afegiria

que també PLOR D’ALEGRIA

No endevinareu per què?

Dels JOVES jo sent l’alè

I en veure la valentia

Que tenen avui en dia

Tots quants obren blog aquí

A tots ells, els he de dir

Que per fer-ho un poc millor

Sols fa falta il·lusió

 I ALLÒ S’HA DE TENIR.!!!

Francesca C. Cabot Clar

L'aigua que forada el roc

Joves! Siau tal com deia el nostre mestre

L'aigua que forada el roc.

Si em queix, creis-me,no és per vici

en tenc suficients motius.

Tot allò que ens manté vius:

llengua, tradició,cultura,

economia i natura

trontolla. Som a l'inici

de la lluita un altre cop!

No desesperem tampoc

la terra ens dóna resposta

i n'és una bona mostra

l'aigua que forada el roc.

El sol, la pluja amb afany

en el moment oportú

han duit allò que han de dur

i amb el raïm han dat guany

Han aportat benefici .

El temps ens ha fet costat

i així també ens ha ensenyat

que mai no hem de defallir

perquè només és a força

de no donar el braç a tòrcer

de treballar i insistir

que trobarem el camí

de la nostra identitat

Mantenguem la dignitat

com el cep en temps propici

Siguem com és el vi d'enguany,

a qui no ha afectat la crisi!

Francesca C. Cabot Clar

Pràctiques d’eutanàsia literària

Pilar Arnau i Segarra

La creuada del PP balear contra tot signe d’identitat catalana de Mallorca ja ha aconseguit víctimes en diversos àmbits lingüístics i culturals. Si les “(des)Converses de Formentor” d’enguany han estat sens dubte les més espanyoles de la seua trajectòria (ni sota el franquisme anihilant hi hagué una presència tan minsa d’escriptors catalans i mallorquins), la darrera convocatòria dels Premis Ciutat de Palma ha estat una passa més en el projecte de castellanització de la nostra literatura. 


Aquest premis, creats als anys 50 per l’Ajuntament de Palma, han estat sovint envoltats de polèmiques, però des de 1979 sempre s’han convocat en llengua catalana. El 1956, Josep Maria Llompart ja advertia que els treballs podien presentar-se “en la llengua vernàcula de Mallorca, la qual cosa, ací i en aquest temps, és ben notable. Tanmateix algú ha suggerit que s’haurien d’haver establert dos premis dins cada gènere, un per al català i l’altre per al castellà. Personalment em sembla bé; i em semblaria, és clar, perfecte, si, en justa reciprocitat, s’assignàssin premis per a obres catalanes que es convoquen a Madrid”. 

I, evidentment, a Madrid, a Burgos o a Salamanca, els premis literaris municipals no es convoquen per a obres escrites en català. Però fa uns mesos Fernando Gilet, regidor d’(in)Cultura i Esports, comunicà la decisió del nou consistori de convocar uns premis bilingües, amb la qual cosa no hi ha dubte que es vol desvirtuar la nostra literatura i rebaixar el mèrit a uns premis de llarga trajectòria, els quals han contribuït en alguna ocasió a descobrir joves narradors mallorquins, com ara Sebastià Alzamora o Neus Canyelles.

En aquest procés d’eutanàsia literària, la presidenta Salom ha decidit reblar el clau en anunciar que els Premis Mallorca, un dels més ben dotats econòmicament en l’àrea de la literatura catalana, perdran aquest tret que els distingia, i es convertiran, simplement, en premis honorífics. En altres paraules, qui presenti una obra als propers Premis Mallorca, i tingui l’honor de guanyar-los, obtindrà això, l’honor de guanyar-los, perquè els premis es desdoten absolutament de qualsevol retribució econòmica. 

En aquestes condicions involutives, ni els Premis Ciutat de Palma ni els Premis Mallorca podran contribuir a la construcció de la nostra identitat cultural, sinó més aviat al seu afebliment constant i progressiu. No penses que calen uns nous premis literaris a Mallorca? T’hi apuntes? Estic oberta a tots els comentaris i propostes que tingueu!