Els llops no ploren

Mil estones de tendresa al teu costat
m’omplen de ràbia per canviar la realitat.

En temps de barbàrie neoliberal i crisi ideològica, quina arma millor que la música per a fer-hi front? El disc que avui vos present no és una novetat ni les idees que aporta són escrites fa dos dies. Els llops no ploren canalitza la ràbia contra l’status capitalista actual a través de versos que destil·len poesia marxista-leninista. Sense un abús de tòpics (usual en l’anomenat rock comunista) i amb rock net i acurat, Roig presentava el 2006 aquest disc sota llicència Creative Commons i amb lliure descàrrega.

Roig fou un projecte efímer sorgit dels llavors recent extints i històrics Inadaptats. Bull, baix i veu, i Jokin, guitarra, sumats al bateria Guillem Bosch conformaven aquest power-trio en la línia de grups com Kuraia o Berri Txarrak en els darrers temps. Rocanrol amb accent punk sense complexes, directe i senzill però un so acurat i càlid a estones emotiu. Als Països Catalans són poc equiparables amb altres formacions; per ventura els també dissolts Avalots serien un exemple del seu quefer.

L’ambient al qual ens duu a través de les lletres és cru i, a estones malaltís. La destrucció del medi ambient, el consumisme, el caos, l'egoísme, la tortura i la presó, el patriarcat, la negació de l’individu i la col·lectivitat, la sobreproducció i la fam o l’amor enmig de la massacre globalitzadora són alguns dels temes que es toquen, molts escrits en femení. Tot ben trempat línies de veu que, sense arribar a ser un himne, sí que denoten melancolia en moltes tornades.

Paral·lelament a l’activitat d’Antitank, un altre projecte també sorgit de les cendres d’Inadaptats, Roig rodaren durant un any i mig. Després s’anuncià la posada en marxa d’Eina, el retorn dels integrants d’Inadaptats. Així doncs, ens queda la incògnita de què pot passar ja que Roig no s’han dissolt oficialment.

Malgrat la humiliació permanent d’aquest infern
la nostra moral és superior i indestructible.
Malgrat la tortura sistemàtica
el nostre valor segueix més fort.
L’existència d’inferns com aquest
ens fa acumular la ira necessària
per no deixar a cap feixista
sense la seva sentència.

Per descarregar-lo: http://www.mediafire.com/?n3gytygvtjt