Pilar Arnau i Segarra
La creuada del PP balear contra tot
signe d’identitat catalana de Mallorca ja ha aconseguit víctimes en diversos
àmbits lingüístics i culturals. Si les “(des)Converses de Formentor” d’enguany
han estat sens dubte les més espanyoles de la seua trajectòria (ni sota el
franquisme anihilant hi hagué una presència tan minsa d’escriptors catalans i
mallorquins), la darrera convocatòria dels Premis Ciutat de Palma ha estat una
passa més en el projecte de castellanització de la nostra literatura.
Aquest premis, creats als anys 50 per l’Ajuntament de Palma, han estat sovint envoltats de polèmiques, però des de 1979 sempre s’han convocat en llengua catalana. El 1956, Josep Maria Llompart ja advertia que els treballs podien presentar-se “en la llengua vernàcula de Mallorca, la qual cosa, ací i en aquest temps, és ben notable. Tanmateix algú ha suggerit que s’haurien d’haver establert dos premis dins cada gènere, un per al català i l’altre per al castellà. Personalment em sembla bé; i em semblaria, és clar, perfecte, si, en justa reciprocitat, s’assignàssin premis per a obres catalanes que es convoquen a Madrid”.
I, evidentment, a Madrid, a Burgos o a Salamanca, els premis literaris municipals no es convoquen per a obres escrites en català. Però fa uns mesos Fernando Gilet, regidor d’(in)Cultura i Esports, comunicà la decisió del nou consistori de convocar uns premis bilingües, amb la qual cosa no hi ha dubte que es vol desvirtuar la nostra literatura i rebaixar el mèrit a uns premis de llarga trajectòria, els quals han contribuït en alguna ocasió a descobrir joves narradors mallorquins, com ara Sebastià Alzamora o Neus Canyelles.
Aquest premis, creats als anys 50 per l’Ajuntament de Palma, han estat sovint envoltats de polèmiques, però des de 1979 sempre s’han convocat en llengua catalana. El 1956, Josep Maria Llompart ja advertia que els treballs podien presentar-se “en la llengua vernàcula de Mallorca, la qual cosa, ací i en aquest temps, és ben notable. Tanmateix algú ha suggerit que s’haurien d’haver establert dos premis dins cada gènere, un per al català i l’altre per al castellà. Personalment em sembla bé; i em semblaria, és clar, perfecte, si, en justa reciprocitat, s’assignàssin premis per a obres catalanes que es convoquen a Madrid”.
I, evidentment, a Madrid, a Burgos o a Salamanca, els premis literaris municipals no es convoquen per a obres escrites en català. Però fa uns mesos Fernando Gilet, regidor d’(in)Cultura i Esports, comunicà la decisió del nou consistori de convocar uns premis bilingües, amb la qual cosa no hi ha dubte que es vol desvirtuar la nostra literatura i rebaixar el mèrit a uns premis de llarga trajectòria, els quals han contribuït en alguna ocasió a descobrir joves narradors mallorquins, com ara Sebastià Alzamora o Neus Canyelles.
En aquest procés d’eutanàsia
literària, la presidenta Salom ha decidit reblar el clau en anunciar que els
Premis Mallorca, un dels més ben dotats econòmicament en l’àrea de la
literatura catalana, perdran aquest tret que els distingia, i es convertiran,
simplement, en premis honorífics. En altres paraules, qui presenti una obra als
propers Premis Mallorca, i tingui l’honor de guanyar-los, obtindrà això,
l’honor de guanyar-los, perquè els premis es desdoten absolutament de qualsevol
retribució econòmica.
En aquestes condicions involutives, ni els Premis Ciutat de Palma ni els Premis Mallorca podran contribuir a la construcció de la nostra identitat cultural, sinó més aviat al seu afebliment constant i progressiu. No penses que calen uns nous premis literaris a Mallorca? T’hi apuntes? Estic oberta a tots els comentaris i propostes que tingueu!
En aquestes condicions involutives, ni els Premis Ciutat de Palma ni els Premis Mallorca podran contribuir a la construcció de la nostra identitat cultural, sinó més aviat al seu afebliment constant i progressiu. No penses que calen uns nous premis literaris a Mallorca? T’hi apuntes? Estic oberta a tots els comentaris i propostes que tingueu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada