Un temps hi cantaven grins
i ara sínies i molins
i treuen un gros capital
cantava la veu profunda, la veu de les escletxes de la marjal poblera. Impossible de desxifrar els segles que amaguen els canvis de nota, els quarts de to i el ritme de la cançó. O sí; per ventura tancant els ulls i imaginant cada cop de falcella.
Els cants de Madò Buades ens transporten a un temps que ja no tornarà. L’economia basada en el turisme i l’oblit del camp i els reproductors d’mp3 ho fan impossible. Per ventura seria hora de crear noves cançons de feina. El poble que no canta feinejant és un poble trist i la feina sense cantar empeny l’alienació.
És Sant Antoni i, després d’uns dies sense actualitzar, crec que la represa no podia ser altra que retre homenatge al sentiment santantonier que plany aquests dies. I parlar del sant és parlar de sa Pobla. I parlar de sa Pobla és parlar de Maria Antònia Buades Vallespir. Nascuda ara farà 101 anys a la vila d’Uialfàs dedicà la seva vida a cantar i recuperar tonades de feina. Dels premis i distincions que rebé, destacam el Premio Nacional de Folklore el 1968.
El seu musical queda plasmat en un disc editat l’any 2006 però enregistrat anys enrere. És un disc profund però a la vegada difícil d’escoltar d’una tirada per a les noves generacions. Un treball per degustar a poc a poc, amb calma i fixar-se ben en cada tonada. D’altra manera podria resultar pesat i monòton doncs no tenim l’oïda acostumada.
Molts d'anys!
Uep! No havia vist això, jo. Com a pobler, vos don les gràcies i l'enhorabona. Excel·lent cantadora. Era l'ànima musicada d'un poble viu ;)
ResponElimina