Signoret

Els tramvies també es cansen i sembla que els grocs són els que més. Destijós de veure allò que els reis li regalaven, va decidir agafar-se vacances i passar per aquest racó avui. Les vacances li varen despertar l'interés d'escoltar converses alienes i aquella que més li va agradar és la que avui vol contar-vos... Vens a escoltar-la?

-Has degustat mai una llàgrima?- em va preguntar amb un somriure trist.

-Sí, és salada!

-Com la mar... És com si fóssim estructures mòbils fetes de pell, ossos i mar.

-Són bones, les llàgrimes.

-Pel paladar sí, però pels sentiments són desoladores, normalment. La tristesa és com una marea dins el nostre cos, saps? Podria dir que jo ara estic passant per un tsunami.

-Però en el fons, és un tsunami dolç, que et fa pensar en els vells records, que havies sabut amagar tan bé al calaix de la memòria.

-Vols dir que la tristesa és dolça?

-Tan sols en alguns aspectes...

-Doncs si la que jo sent ara és dolça... Què faré quan sigui salada?

-Qui sap? Potser mai no en pateixes cap de salada!

-Això voldira dir que no sóc persona. Un pic vaig llegir que tots, durant la nostra vida, patim una època de gran tristesa.

-Era el llibre de Jacques Signoret?

-Sí! Aquell que té la portada lila.

-Exacte, em va encantar. Massa filosòfic a vegades, però bo.

-Em van sobrar els tres primers capítols.

-Oh, sí. Santa sort que vaig tenir el valor de seguir llegint... què bo que és després!

-Totalment d'acord!

-Per cert, per on anavem?

-Ni idea...

-Mmm... ah sí! La teva tristesa!

-Ahà! Res, que al llibre, Signoret diu que tots passam per una època de gran tristesa.

-Sí, és cert. Tal vegada tu l'estàs passant ara i la teva tristesa salada és aquesta.

-Vols dir que la meva sal és dolça?

-Pot ser. I si la teva aigua sempre és dolça, com la dels rius? No t'ho havies plantejat?

-No, però tu creus que aquesta teoria la recolzaria el senyor Signoret?

-No sé, tal vegada ho sabrem algun dia.